Els sirgadors del Volga (Repin)

Els sirgadors del Volga
	;
Tipus	pintura
Creador	Ilià Repin
Creació	1870
Comitent	Vladímir de Rússia
Gènere	realisme i marina
Moviment	realisme social i pintura del realisme
Material	pintura a l'oli ; llenç (suport pictòric)
Mida	131,5 () × 281 () cm ;
Col·lecció	Museu Rus (Sant Petersburg)
Catalogació
Número d'inventari	Ж-4056

Els barquers del Volga (en rus: Бурлаки на Волге, transliterat: Burlakí na Volgue) és un oli sobre llenç del pintor i escultor realista rus Ilià Repin (1844-1930). L'obra retrata onze homes estirant una barcassa al riu Volga mitjançant una sirga. Els sirgadors semblen estar a punt de caure exhausts per l'esforç d'estirar una barcassa contra corrent un dia calorós i sec.^[1]

En l'època en què Repin va pintar el quadre, la de sirgador ja era una professió en declivi a la Rússia imperial, degut fonamentalment a la introducció de la navegació a vapor a la xarxa fluvial i al desenvolupament de la xarxa ferroviària. Amb el començament del segle XX l'ofici de sirgador van desaparèixer definitivament. L'obra constitueix un homenatge a la dignitat i resiliència humana, però també una condemna emocionada a qui autoritzava un treball tan inhumà.^[2]

Encara que es representin estoics, els homes es mostren en gran manera derrotats; només un sembla que s'insurgeix: el del centre de la fila, un jove pintat en tons clars lluita contra la seva maroma assumint una postura desafiadora. Hi ha una sensació de cansament general, el grup sembla no tenir líder i dedicar-se només a estirar el vaixell que queda lluny, en segon pla, en aquesta escena on els tons blaus del cel es van difuminant amb els marrons de la terra. Són homes pobrament vestits encorbats per l'esforç. Repin representa el ritme d'arrencada a la línia ondulant del cap dels sirgadors.

Repin va concebre el quadre durant els seus viatges per Rússia quan era jove, sobretot pels monts Zhigulí i retrata personatges reals que hi va trobar. L'obra va rebre elogis internacionals pel retrat realista de la duresa de la vida laboral i va impulsar la seva carrera com a pintor.^[3] Més endavant el va comprar el gran duc Vladímir de Rússia i es va exhibir per Europa com a exemple de pintura realista russa.

«	Rostres durs, tallats, anihilats. Animals esclavitzats que, en arrossegar el vaixell cap a la platja, no manifesten cap emoció, ni dolor, ni ràbia. Tota la Rússia antiga es reflecteix en aquests barquers, que han acceptat el destí com un fat comú que res no pot transformar.	»
— Montserrat Roig, L'agulla daurada

↑ Frank, Joseph. Dostoevsky: The Mantle of the Prophet, 1871–1881. Princeton University Press, 2003, ISBN 0-691-11569-9
↑ Gray, Rosalind Polly & Blakesley, Rosalind Polly. Russian genre painting in the nineteenth century, Alderley, Clarendon Press, 2000, ISBN 0-19-820875-8
↑ Hilton, Alison. "The Exhibition of Experiments in St. Petersburg and the Independent Sketch". The Art Bulletin, Volume 70, No. 4, Dezembro de 1988, pag. 677–698

[Frank111-1] Frank, Joseph. Dostoevsky: The Mantle of the Prophet, 1871–1881. Princeton University Press, 2003, ISBN 0-691-11569-9

[2] Gray, Rosalind Polly & Blakesley, Rosalind Polly. Russian genre painting in the nineteenth century, Alderley, Clarendon Press, 2000, ISBN 0-19-820875-8

[AH-3] Hilton, Alison. "The Exhibition of Experiments in St. Petersburg and the Independent Sketch". The Art Bulletin, Volume 70, No. 4, Dezembro de 1988, pag. 677–698

[1]

[2]

[3]